Factors que influeixen en la tendència futura dels preus de l'acer

1. Contexte macroeconòmic
El creixement econòmic —especialment en el sector immobiliari, les infraestructures i la indústria manufacturera— defineix la demanda d'acer. Un PIB resilient (impulsat per la despesa en infraestructures) sosté el consum, mentre que un sector immobiliari lent o una recessió mundial debiliten el poder de fixació de preus.
2. Dinàmica de l'oferta i la demanda
Subministrament: Les operacions de laminació (utilització de forns alts/elèctrics) i les retallades de producció (per exemple, retallades d'acer cru) afecten directament l'equilibri del mercat. Els baixos nivells d'inventari (per exemple, disminucions interanuals del 30-40% en les existències de barres d'acer) impulsen la flexibilitat dels preus.
Demanda: Les caigudes estacionals (onades de calor, monsons) frenen l'activitat de la construcció, però els estímuls polítics (per exemple, la flexibilització immobiliària) poden desencadenar la reposició a curt termini. La força de les exportacions (per exemple, l'augment de les exportacions de barres d'acer durant el primer semestre del 2025) compensa l'excés d'oferta interna, però s'enfronta a riscos de fricció comercial.
3. Transferència de costos
Les matèries primeres (mineral de ferro, carbó de coc) dominen els costos de les fàbriques. Un repunt del carbó de coc (enmig de pèrdues a les mines i restriccions de seguretat) o la recuperació impulsada per les existències del mineral de ferro dóna suport als preus de l'acer, mentre que els col·lapses de les matèries primeres (per exemple, una caiguda del 57% del carbó de coc al primer semestre del 2025) exerceixen una pressió a la baixa.
4. Intervencions polítiques
Les polítiques regulen l'oferta (per exemple, controls d'emissions, restriccions a l'exportació) i la demanda (per exemple, acceleració dels bons d'infraestructures, relaxacions immobiliàries). Els canvis sobtats de política, ja siguin estimulants o restrictius, creen volatilitat.
5. Sentiments globals i de mercat
Els fluxos comercials internacionals (per exemple, els riscos antidumping) i els cicles de les matèries primeres (mineral de ferro denominat en dòlars) vinculen els preus nacionals amb els mercats globals. El posicionament al mercat de futurs i les "bretxes d'expectatives" (política vs. realitat) amplifiquen les oscil·lacions dels preus.
6. Riscos estacionals i naturals
El clima extrem (calor, tifons) interromp la construcció, mentre que els colls d'ampolla logístics provoquen desajustos regionals entre l'oferta i la demanda, cosa que agreuja la volatilitat dels preus a curt termini.